Dia del Club 2014. XII Aniversari

dia del club 2014El dies 4 i 5 d'octubre, es va celebrar com cada any el dia del Club. A la festa es van inscriure 85 participants, socis, amics i acompanyants. Vam comptar amb una amplia representació dels amics vinguts de França. Va ser tot un èxit.
La base de les activitats fora de l'aigua es van concentrar al càmping Sant Miquel de Colera. Allotjament, esmorzar, sopar social del dissabte, projecció del vídeo de l'expedició amb caiac al 2013 a Noruega, circumnavegació de l'Illa de Senja i finalment la presentació del VI Simpòsium Pagaia 2015. Recordem a tothom que ja esta oberta la inscripció http://www.pagaia.cat/symposium
El bon temps ens va acompanyar tot el cap de setmana i vam poder realitzar totes les activitats programades. Les sortides del dissabte, des de la platja de Llançà, van ser tot un esdeveniment, un grup va sortir fins a Port de la Selva, amb un recorregut de unes 10 milles anada i tornada, l'altre grup va enfilar proa a Cala Tavellera i tornada a Llançà, unes 15 MN.
Agraïm al soci Albert Rosado, que va col•laborar amb el seu "drone" gravant imatges aèries de la entrada a l'aigua i seguiment dels caiacs, tot un espectacle que va agradar molt als participants. Ja hem pogut veure les imatges, realment espectaculars. Aquí teniu l'enllaç http://youtu.be/hq6vlEBm43M
Un altre enllaç per veure la divertida navegació del dissabte, http://youtu.be/PTGLWdvX6Fs es el vídeo gravat per en Pau Tintoré, a qui agraïm les imatges.
Les activitats es va dur a terme fil per randa segons programa, amb una molt bona meteorologia. Tots els participants van gaudir de valen amb les sortides i amb la pràctica de maniobres del diumenge a la badia de Colera (navegació vora les roques, timons, pala groenlandesa, esquimos, recolzaments, rescats curts i caps de remolc, rescats en aigües profundes, etc...i aprofitant la bona temperatura de l'aigua ens vam permetre un bany al final de la jornada.
I per acabar, es va organitzar un dinar a l'aire lliure, al càmping de Colera. Un cap de setmana molt ben aprofitat.
Fins la propera.

Entrevista amb Marie Jo

vaaCom ja sabeu Pagaia és un club internacional que compta amb socis de fora de l'estat: de França, d'Alemanya, del Regne Unit, de Suecia...
Del 21 al 23 d'agost es van celebrar els campionats de França de caiac de mar de totes les disciplines competitives.
La nostra amiga i sòcia Marie-Jo Tartaroli, també sòcia del Club du Grau du Ro, hi va participar en la categoria de V6 que, amb cinc companyes, formen un equip de 6 experimentades palistes.
Van aconseguir el més alt graó proclamant-se Campiones de França en un recorregut de 17 km en aigües de l'Atlàntic, concretament a Cherbourg.
La V6 o Va'a de 6 places, és una piragua procedent de la Polinèsia que manté la seva estabilitat gracies a un flotador lateral. Existeix també en versió d'1, 3 i 12 tripulants. Utilitzen una pala corbada amb només una fulla.
Pagaia la felicita per l'èxit aconseguit pel seu equip i, com a homenatge, compartim amb vosaltres l'entrevista que recentment li hem fet.


Marie-Jo des de quan practiques la Va'a?
Des de l'any 2004

Quina posició ocupes?. És diferent de les altres?
Soc el Paperu timoner (en llengua Polinèsia), i durant molts anys vaig ser "Taré", una altra paraula polinèsia per designar el Capità situat al centre de la piragua. És el que dona les instruccions del canvi de costat del paleig i administra les acceleracions.
El Paperu té una responsabilitat afegida, ha de conèixer el mar, les corrents, les onades, la lectura de cartes nàutiques i la utilització del compàs. De les decisions de trajectòria que pren, depèn molt sovint el resultat de la cursa; el camí més curt en determinades condicions no sempre és la línia recta. La meva pala, que és més gruixuda que la de la resta dels membres de l'equip, ha de sostenir una embarcació de 14 m de llarg en condicions de mar de vegades mogudes. El Paperu ha de remar més fort per a compensar els cops de pala fallats a causa dels salts de les onades, o per realitzar les maniobres de timoneig.
Les altres membres de l'equip han de confiar cegament en el Paperu. Però la Va'a és, sobretot un esport d'equip, on cadascú té un rol ben precís en funció de la seva posició.
Seguiu un entrenament regular? Quin?
En temporada de curses tenim un mínim de 3 entrenaments per setmana, dos en piragua i també en surf-ski o V1. És difícil poder reunir-nos totes les membres de l'equip. Som dones i tenim obligacions familiars i nens escolaritzats. El nostre entrenador, Nicolas Lambert, decideix qui formarà part de l'equip de competició en base als temps realitzats en surf-ski sobre distancies de 2000 m. Els 6 primers millors temps formen l'equip que competirà.
El vostre equip era el favorit o vau donar la sorpresa en aquest campionat de França ?
Els resultats de l'any 2014 (classificadors pels campionats de França) ens han portat a la tercera plaça de la classificació nacional. Eren 9 equips seleccionats per la final dels campionats de França, per tant, aspiràvem a un podi.
Heu obtingut altres victòries aquest any ?
Si, dos podis en les 3 últimes curses abans de la final a Cherbourg
Quants equips femenins hi participaven ?
Es van classificar 9 equips femenins desprès dels resultats en les diferents proves selectives, realitzades per la FFCK (Federació Francesa de Canoa i Caiac)
A quin tipus de mar us vau enfrontar durant la prova ?
Segons totes les participants va ser la cursa més exigent de l'any; el recorregut de Cherbourg es situava fora de la zona protegida, entre dos caps, hi havia fortes onades i corrents de marea.
Ens vam haver de barallar amb alçades d'onada de més de 2m, amb molt poca visibilitat de les balises que senyalaven els esculls. En aquestes condicions, el veritable objectiu era acabar la cursa i aquí és on el treball de confiança ha jugat el seu paper. Ens vam posar totes a l'uníson amb el mateix objectiu: la línia d'arribada.
El nostre títol de Campiones de França és el resultat d'un treball d'equip, de llargs mesos de cohesió i de sofriments; on cada membre ha trobat el seu lloc per formar un equip competitiu.
Teniu unes pales molt decorades, qui us les ha fabricat ?
Els rems, i no pales, van ser fabricats per en Philippe Masson, qui també va patrocinar el nostre equip en el seu desplaçament a Cherbourg i també la subvenció i fabricació de les nostres samarretes, que jo he gravat personalitzades per a cadascuna segons les indicacions de les palistes.
Teniu altres competicions abans d'acabar l'any ?
Hem tingut una cursa el diumenge 14/09, l'ultima de la temporada i vam arribar en segona posició. La nostra tripulació era una mica diferent de la de Cherbourg, tenim un equip important de palistes que també ha de competir. La tripulació que va arribar en primera posició no ha fet la temporada 2014 (excepte una palista). Esperem retrobar-les la temporada vinent en òptimes condicions físiques, i per descomptat que intentarem guanyar-les!
Quines son les perspectives i les vostres ambicions per al 2015?
El grup es composa d'11 palistes. Alinearem al menys una piragua amb equip femení a l'any 2015, però també dos piragües mixtes. S'ha creat aquesta nova categoria pels Campionats de França i té molt d'èxit. També és més fàcil formar un equip mixt de 3 dones i 3 homes.

vaa2vaa3vaa4

Sortida a Sepches

DSC7223Els amics Marie-Jo i Philippe ens havien convidat a visitar-los a la seva casa a Sepches, un petit poblet al departament de La Lozère.

Així doncs els dies 12 i 13 de Juliol, un grupet de 10 Pagaies cap allí que hi vam fer cap.

Pel camí ja vam anar admirant el paisatge del país veí, que verd!!!, camps i boscos, poblets com de postal, i les vaquetes pasturant felices!, que maco tot!!!. No es d’estranyar que els francesos n’estiguin tan orgullosos del seu cuidat país!.

I també tenen grans obres publiques, vam passar per l’avantguardista viaducte de Millau, inaugurat en el 2004 amb 2.460 m de longitud, el punt mes alt son 270 m, quina passada!, impressionant!.

Així que després d’unes 6 hores de viatge vam arribar al petit petitet poble de Sepches, ja cap al tard, just a temps, vam arribar amb el sopar ja a taula. I quin sopar!, la Marie-Jo i en Philippe ens esperaven amb una cuixa de porquet al forn ... mmm ... que ens vam llepar els dits!!!.

I doncs que així vam començar el cap de setmana de cuisine, uiiiii perdó!, de caiac!.

Val a dir que mentre va durar la nostra visita, la llar de foc de la acollidora casa de Marie-Jo i Philippe no va parar de cremar ni un moment. Sepches, que de fet son 4 cases, està situat a uns 1000 m d’altitud, en una zona humida i boscosa. La casa, tota de pedra i fusta per dins, super acollidora, encara conserva l’antic estable pels animals.

El dissabte ens vam llevar, la Marie-Jo ja havia preparat un parell de pastissos amb fruits del bosc, nyam!!!. I després d’esmorzar vam anar a collir bolets i gerds.

Després de la passejada pel bosc vam anar a un dels embassaments del Riu Truyère. Un recorregut per les seves tranquil·les aigües ens va portar fins al Viaducte de Garabit, pont ferroviari de color rosa del famós arquitecte Alexandre Gustave Eiffel, acabat el 1884 amb 120 m d’alçada. DSC7046

En total va ser un recorregut de 15 Km, per obrir la gana!.


El diumenge vam anar a fer unes compres de "delicatessen" locals, no podíem tornar sense una mica dels apreciats formatges francesos!. I a l'hora del dinar els nostres amfitrions ens van donar una classe de cuina francesa, i tots vam aprendre a remenar L'Aligot!, una suculenta massa feta amb patata i formatge. Ep!, i tots els àpats acompanyats de deliciosos vins!.


Així que va sortir un cap de setmana rodó, com rodones van acabar les nostres panxes!!!.

sepches3
La Marie-Jo i en Philippe ens van cuidar i mimar de valent, els hi volem fer arribar el nostre sincer agraïment i una efusiva abraçada, merci beaucoup nos amis, vous êtes géniales!!!.


Teresa

Asturies

asturies1El passat mes d' agost, un grup socis del Club: la Teresa, l'Artur, l'Evaristo, en José Luis, la Maria, en Jordi i jo, vam passar plegats una setmana de vacances a Astúries. Volíem fer caiac i una mica de turisme

.
El lloc escollit va ser el Camping La Paz, a la platja de Vidiago, al terme municipal de Llanes. Situat enmig d'un lloc privilegiat amb unes vistes de la costa extraordinàries, era perfecte. La navegació per la costa Asturiana, verd, agresta i amb un mar valent; va ser tota una experiència.
Es va contactar amb l'Associació de Kayak de Mar de Asturias (AKDMA) per navegar plegats.
La sortida va ser estupenda. Bon dia, sol i el mar en calma. Amb els companys asturians, magnífics guies, i el mar com un plat; vam poder navegar arran de roques, entrar a dins de coves i passar per llocs on el mar poques vegades ho permet.
Una experiència que no ens importaria tornar a repetir.

Júlia

asturies3

asturies2asturies4

asturies5

Activitat amb pacients amb diversitat funcional de la Fundació Institut Guttmann.

P1018132r
Com a continuació del taller sobre "caiac adaptat" impartit durant el IV Symposium; de la col•laboració del Institut Guttmann en la revista de la Copa Pagaia vila de Llançà i de la sortida per adults del 10 d'agost de 2012; el 19 d'agost de 2014 novament el Club Pagaia va col•laborar amb la Fundació Institut Guttmann a l'activitat de caiac de mar "paracanoe", focalitzada a treballar l'aspecte "plaer" com a eina de inclusió dels pacients.

Els participants en aquesta activitat van ser quatre pacients nens (entre 6 i 12 anys) amb diversitat funcional física d'origen neurològic acompanyants pels pares, i sis pacients adults amb diferents graus de lesió i dos acompanyants del Institut Guttmann.
Les previsions de meteorologia que hi havien no es varen acomplir exactament i ens vàrem trobar amb un vent de força 4 Beaufort que va limitar l'excursió al recer de la protecció de la badia de Llançà.
La distribució va ser de caiacs autobuidables pels nens amb els seus acompanyants. També autobuidables per els dos pacients adults i 4 caiacs dobles tancats acompanyats per socis del Club Pagaia.
Per cada un o dos caiacs amb pacients del Institut Guttmann hi havia un soci voluntari de Pagaia que feia tasques de suport i control amb el seu propi caiac. Cal agrair la tasca de l'equip de suport fora de l'aigua.
Malgrat les condicions de vent, la passejada es va poder fer amb èxit. Tant els pacients com els acompanyants i voluntaris vàrem assolir els objectius de l'activitat: la inclusió i el plaer que va representar la pràctica del caiac de mar de les persones afectades per disfuncions físiques d'origen neurològic.
El Club Pagaia va rebre l'agraïment per part dels pacients i acompanyants, així com la felicitació per part del Institut Guttmann.
Crec que tots plegats ens hem de felicitar tant pels resultats de l'activitat com per la satisfacció d'haver-la dut a terme.
Tal com varem apuntar en la convocatòria, va ser molt gratificant per tothom.
Cal finalment agrair i felicitar a les entitats que varen col•laborar a fer possible aquesta activitat, l' Ajuntament de Llançà, la Creu Roja, SK kayak i la cafeteria Voramar.

Podeu trobar algunes fotos, cortesia d'en Marti en aquest enllaç: 1drv.ms/1q0zeUU

Gràcies a tots, un cop més. I felicitats!

Jordi Morell

Joomla templates by a4joomla