El Pagaia Club de Caiac Cap de Creus l’ha creat un grup de caiaquistes d’arreu del país que estimen el mar i la natura, que desitgen navegar tot l’any i no volen fer-ho sols.
El passat pont de la Puri, del 4 al 8 de Desembre, un
grup de Pagaies vam anar a Limens (Galicia), on Domi i Jose ja van anar l’any
passat i s’ho van passar d’allò mes bé....
Apreciem especialment la acollida i hospitalitat de tots
els amics i amigues de Galicia que ens han regalat uns dies de caiac i de
companyia immillorable. Recordem a Jaime i Anita, David, Alberto, Fran,
Migueliño, Carlos, Jorge, Borrasca, Ana, Bego i Maruixa las chicas de Redes,
Felix i Senda, i perdo pels qui oblidem de nombrar, sou tants i tots/es tant
encantadors/es ... i per suposat Yoli i
Manolo.
En total vam ser mes de 70 participants d’arreu, Galicia,
Castella, Andalusia, Mallorca, Valencia, Portugal i Catalunya.
I doncs com va ser?. L’idea primera era d’anar a Denia
(Alacant), aigües mes càlides, probabilitat de bon temps ... però al ser
convidats pels amics de Galícia la temptació va ser massa gran per a
resistir-s’hi i ves per on que cap allà vam fer cap, aigües i ambient
considerablement fresquet ... i pluja i pluja, però genial.
Així que el divendres 4 de desembre cap al migdia després
de plegar, Anna, Marc, Joan i Francesc, i Domi, Jose i Teresa, carretera i
manta 1.200 Km cap al nostre destí. Al entrar a Galícia plou, poquet pro tot
està moll, no em
diguis?. Arribem amb pluja. Ens allotgem en un bungalow del
Càmping de Cangas, petitet però molt acollidor i ben aprofitat.
El dissabte 5 a les 8h sona el despertador, uf, nomes hem
dormit 5 hores!. Algú mira per la finestra, està tapat i plou, si???. A les 10
reunió per a planificar el dia, cap a les 12 o 12:30 ens fiquem a l’aigua a la
platja de Vilariño per palejar per la Ria de Aldán ja que a mar obert les
condicions no son apropiades. I efectivament en quant la ria es va obrint el
vent va bufant fort i també hi ha una mica de mar de fons, es a dir que per a uns la cosa es
posa divertida i per a uns altres glups!. Mes enllà hi ha una barra rocosa on
el mar pica i aixeca algunes onades considerables, i doncs que cap allà van els
mes agosarats, be, una mica de poti-poti i algú acaba sucant, res, pràctiques
de rescat, cap problema.
Per la nit tenim sopar comunitari amb especialitats de la
regió, hi ha de tot, un munt d’empanades de diferents farcits, embotits i
formatges, resulta boníssima la teta amb codonyat, hi ha gana i set ... un munt
d’ampolles que es van buidant i la conversa doncs es va animant. Anem a dormir
ben satisfets!
Diumenge 6, ens llevem amb el mateix temps. A alguns els
hi feia gràcia d’anar a fer onades de 5 metres! Al cap d’Udra, sortim des de el
municipi de Bueu, però al final es decideix que les condicions son una mica
extremes i anem tots cap a la Ria de Pontevedra. A la tornada palegem per enmig
dels vivers de musclos ... mmm ... al sopar els veurem a taula!.
I doncs que anem a sopar marisquet i peix a un restaurant
que ens recomanen, ens llepem els dits!. Ah!, i el Barça guanya en camp del
Depor, 1 – 3. Fi de festa arrodonit!.
Dilluns 7, avui no plou!!!, esta tapat però fins i tot es
veu un trocet de cel blau!. Reunió a les 10 i es decideix de fer 2 grups, un
farà la travessa de les Illes Cies i l’altre costejarà fins a la platja de
Barra. El temps ha millorat pro de totes formes segueix bufant una mica de vent
i hi ha mar de fons. Voldria fer una menció especial a Manuel, recent iniciat
en el mon del caiac de mar i que ha demostrat una gran afició i coratge, bravo
Manuel!.
A la nit sopar comunitari al restaurant del càmping, la
cuinera ella soleta ha preparat un senyor sopar per a tanta gent. Acabem
contents i feliços, brindem i fem plans per a la propera tornada a terres
gallegues que esperem no es faci esperar gaire!
Dimarts 8 toca llevar-se d’horeta, recollir, acomiadar-se
... i han vingut tots a acomiadar-nos!,
tot i el fred i el cansament s’han llevat d’hora i ens han vingut a dir fins
aviat, quina gent mes estupenda!!!.
Així que de nou carretera i manta, ara no ens fa tanta
il·lusió de fer un munt de Km però tornem amb les piles a tope!. Oh, i algun
bonyet als caiacs.
Moltíssimes gràcies amics i amigues de Galícia, esperem
veure’ns ben aviat i sigueu molt benvinguts/des sempre que vulgueu fer un tomet
per aquest nostre Mar Mediterrani .